sábado, 31 de agosto de 2013

IMATGES INSÒLITES. Xavier Antich


Publicat a La Vanguardia, 7 d'Agost de 2013.

"Primer van ser les imatges, després van venir les paraules i, finalment, l'acció." Amb aquestes provocatives paraules que esmenen alhora sant Joan i Goethe, presentava Joan Roca el darrer projecte del Museu d'Història de Barcelona ( MUHBA). Es tracta d'una fase més d'un llarg projecte al voltant de la construcció de la imatge urbana de Barcelona. No es tracta d'un seminari, ni d'una exposició ni d'un llibre, sino una projecció de 250 fotografies, de 17 fotògrafs, que es pot veure fins al 3 de novembre al Saló del Tinell de Barcelona ( entrada lliure). El títol és prou eloqüent: "Perifèries urbanes, on la ciutat perdia el nom. Barcelona 1947-1985".

Després d'un treball de recerca impressionant pels arxius fotogràfics de la ciutat, que ja fa anys que dura, Marta Delclòs ha preparat una selecció d'imatges emocionants, en bona part inèdites, que ens acosten a un període, des de la posguerra fins als primers anys de la democràcia, que permet resseguir com la ciutat de Barcelona es va anar expandint més enllà dels seus marges. Es ben conegut que la ciutat de Barcelona ha anat produint, durant més de cent anys, un patrimoni fotogràfic d'una quantitat i qualitat més que rellevant. Però aquest patrimoni no sempre ha tingut ni la difusió ni el reconeixement que legítimament es mereix. D'altra banda, la imatge fotogràfica hegemònica de la ciutat ha menystingut la perifèria urbana, precisament a causa del caràcter difús i indefinit del seu territori, i de la naturalesa popular de les classes que l'habiten. Tanmateix, la conquesta de la imatge pròpia per part d'aquests barris, que encara no ho eren, ha anat en paral.lel a la conquesta de la ciutat pròpia, a l'ocupació democràtica de l'espai públic i a la construcció d'una identitat metropolitana no estereotipada. Per això, les fotografies que ara es mostren tenen una aura inaugural i una força insòlita: són fotografies, podria dir-se, d'exploració i també, m'atreviria a dir, de conquesta. A través de les imatges la ciutadania s'apropiava de la ciutat, en sentit radical. Es tractava de donar a veure el que, per a molts, era encara invisible. 

Els noms dels fotògrafs és suficient per justificar l'ambició del projecte i la rellevància dels resultats: Pilar Aymerich, Juli Azcunce, F.Català-Roca, Ginés Cuesta, Pep Cunties, Pepe Encinas, J.M. Huertas Claveria, Manolo Laguillo, Jacques Léonard, Kim Manresa, Oriol Maspons, Xavier Miserachs, Custodia Moreno, Marta Povo, Pérez de Rozas, Humberto Rivas, Mariano Velasco. Alguns dels noms propis del millor de la fotografia de Barcelona i altres, desconeguts fins ara, que mereixen la dignitat del reconeixment. Una recomanació: acostar-se fins al Saló del Tinell, seure en una cadira, obrir els ulls per assistir a una revelació i deixar-se endur per una projecció de fotografies que descobreix aspectes d'una ciutat que encara no ha estat reduïda a clixè. L'experiència, sens dubte, val la pena.

Imatge: Nen en un suburbi. 1954. F.Català-Roca .
Arxiu del Col.legi d'Arquitectes de Barcelona.

No hay comentarios: